Fins sempre!

"Que no s'apague la llum! Que no s'apague Déu meu, que no s'apague.
Que els meus ulls ja viuen la penombra.

Que no s'apague la llum, que no s'apague!
Que aquesta llum és el meu sol.
Que aquesta llum em guia com estel.
Que no s'apaguen les llàgrimes de ta claror.
Que la frescor no em prenga del tresor.

QUE NO S'APAGUE LA TEUA LLUM!
QUE NO S'APAGUE!!!"

11/01/2006

T'enrecordes, Manel? Recorde eixa classe com si fos ahir. Tinc aquest poema en un trosset de paper quadriculat.

Ens vas ensenyar a fer teatre de la mà de Xelo. Ens vas ensenyar a no tindre por a la vida, a tindre fortaleça, a ajudar-nos durant tot el transcurs del col·legi, a preparar-nos per anar a batxiller i el més important... a ser PERSONA.

Guarde tot allò que ens vas donar a classe de Valencià, teatre, anglés i informàtica des d'aleshores. Quatre anys plens d'il·lusió, plens de missatges d'amistat, plens de textos, plens de cançóns.

Recordes aquell text que começava... "llegir per..."? El teniem que continuar nosaltres, com per exemple: llegir per somiar, llegir per creure, llegir per aprendre, llegir per llegir, llegir per un somriure... el teu somriure... gràcies per cadascún d'ells. Gràcies per fer-nos volar a tots els alumnes que han passat per les teues lliçons i per mostrar el teu entusiasme i vitalitat a cada classe. Encara que t'enfadares de tant en tant per ser una mica "pesats" mai has perdut el teu somriure.

He d'agraïrte el que hui sóc com a persona. Doncs vas ser tu qui ha confiat plenament en mi en tots el aspectes, has fet que confie en mi mateixa. Gràcies per mostrar-nos el camí de l'escriptura als nostres blogs. VALENCIÀ, SENSE MÉS! El teu blog. Com t'agrada la nostra llengua.

Saps què? Tinc l'olor de quan entraves a classe sempre xuplant els caramels de respirol amb regalèssia... Tinc les teues cartes d'amic invisible de 2º de l'ESO. Quan vaig obrir el paperet i vaig vore el teu nom, de que anava a fer-te un regal de l'amic invisible, vaig ser la persona més feliç del món. "Els millors records els guarde amb cotó per a què em duren per sempre". No oblide aquesta frase, tampoc oblide aquell joc de cartes que varem tindre tots dos.

I què dir de totes les cançóns que ens ficaves a classe? Ens ho passavèm genial!!! La favorita de la classe: DE TOT COR, de Tomeu Penya. Ens feia risa el cantant jaja. Obrint Pas i La Gossa Sorda tampoc faltàven. La meua cançó favorita sigué QUE TINGUEM SORT, de Lluís Llach. Com t'agradaba fer tot això...

Vaig a dir-te sis paraules i recordaràs ràpidament: EL DIA QUE AMÀLIA CONEGUÉ JULI. Què genial sigué doblegar aquestes veus que vares crear!! I totes les teues obres passaràn a ser records especials. EL CIRC MARGOT T'ESTIMA!

Inefable tots aquells moments Manel. GRÀCIES, GRÀCIES, GRÀCIES... Hui ens hans dit adéu, però nosaltres te recordarem, i no a soles com aquell professor del col·legi Maria Inmaculada, sino com amic i somiure en les nostres vides.

Torne a repetir aquella frase que em vares dir: "Els millors records els guarde amb cotó per a què em duren per sempre". Doncs jo et guarde amb cotó al meu cor, i en tots els papers que porten el teu nom. Mai oblidaré el teus consells, les teues paraules i la teua veu única.

Ací, com a últim adéu, te dedique aquesta cançó... per tu, per ser una persona exemplar, per la teua imaginació plena de grandesa...

Espere que t'arribe aquest missatge, estic segura, doncs ho he llegit per a tu en veu alta, com si estiguera a classe quan recitavem poesia...

Els teus alumnes t'estimen...

Fins sempre, amic Manel.

P.M.C